Pista d'atletisme Tussols-Basil a Olot

La pista d'atletisme que ha ajudat a guanyar un Premi Pritzker d'arquitectura

L’estudi d’arquitectura RCR va rebre el 2017 el Premi Pritzker, l’Òscar de la disciplina. Entre els seus projectes hi ha una pista d’atletisme oculta a la natura. Les parets són els arbres.

Es tracta de l’estadi Tussols-Basil d’Olot (Girona) Ocult entre arbres, l’estadi compta amb sis carrils, com molts altres, però atresora una particularitat que el fa únic a la seva espècie: la seva integració a la natura, gairebé fusió.

“És espectacular. És increïble. És un privilegi tenir aquesta pista. És com si estiguessis en un món a part, aquí dins. Se senten els ocells. No hi ha sorolls. Sembla que estiguis només amb la natura, i fins i tot fa que els entrenaments siguin molt més agradables, una mica menys durs, i que el patiment sigui menor”, assenteix el triatleta professional Nan Oliveras.

La pista, ubicada en uns antics camps de cultiu, va ser dissenyada a principis dels 90 per RCR. Ramon Vilalta, un dels tres arquitectes de l’estudi de la ciutat, explica que la idea motor del projecte era “apropar els atletes a la natura, perquè semblava que tot això s’estava perdent”.

Amb la voluntat de “cosir el final d’una ciutat inacabada i el parc natural” de la Garrotxa, va ser un projecte “realment innovador i fins i tot disruptiu”. Porquese va projectar una pista “d’una manera diferent, com mai no s’havia fet, perquè es fugia de la tipologia típica dels estadis d’atletisme, amb grades de formigó i de naturalesa tancada”, prossegueix Vilalta. Segons diu Vilalta, “el que tanca l’estadi és el mateix bosc, no unes grades. Una gran part dels materials utilitzats van ser naturals: els arbres són les parets”.